viernes, 17 de marzo de 2017

SÍLVIA BERBÍS en "El Periódico"
El Montsià, en lluita per salvar les seves oliveres centenàries de l'espoli

  
     Amb la pel·lícula El olivo, la cineasta Iciar Bollaín va portar l’any passat a les pantalles un conte modern. Al film, la jove Alma lluita per tornar al seu avi la vivacitat perduda recuperant l’olivera mil·lenària que la família va vendre contra la seva voluntat 12 anys enrere. Replantar a l’oliverar familiar aquell arbre monumental traslladat a algun lloc d’Europa és l’única cosa que pot tornar l’alegria al vell. Rere d’aquest argument s’amaga el drama d’un territori, a cavall entre el Montsià, a les Terres de l’Ebre, i el Baix Maestrat, al nord de Castelló, que fa dècades que va perdent trossets d’ànima. L’arrencada d’oliveres mil·lenàries, algunes d’elles plantades en època romana, de la zona del món on existeix la concentració més gran d’aquests longeus gegants arboris és un espoli per degoteig que puja d’intensitat, segons denuncia la plataforma ciutadana Salvem lo Montsià. Demanen la protecció arbòria per llei a Catalunya, com existeix al País Valencià, encara que allà ni la norma garanteix el veto a l’espoli.
     «No hi ha dia en què no vegem algun camió carregat d’oliveres monumentals que abandonen la terra on havien estat, com a mínim, centenars d’anys vivint», assegura Guillem Riba, membre de l’organització conservacionista Salvem lo Montsià. La transformació paisatgística i la pèrdua patrimonial, lamenta, són el resultat d’un «negoci especulatiu».
     Per als pagesos, deixar arrencar un arbre a canvi dels 100 o 200 euros que els arriben a oferir els compradors, els quals els revenen per decorar jardins i rotondes de carretera,–això sí, multiplicant-ne el preu–, no deixa de ser una temptació davant la condició sacrificada i d’escassa rendibilitat dels oliverers. Si no hi ha relleu generacional, molts sucumbeixen i venen exemplars o la finca al complet. «Hi ha viveristes que s’estimen més comprar tota la finca i tan bon punt tenen un comprador, arrenquen les oliveres i se les emporten», explica Riba.

ARBRES CENTENARIS A 60 EUROS
     Josep Balagué és un dels agricultors que s’han negat a participar en el negoci. «Em van oferir entre 4.000 i 4.500 euros per la finca, però la meva sorpresa va ser comprovar que aquest preu incloïa els seixanta oliveres que tinc plantades, que poden tenir dos o tres segles de vida, de manera que els sortia a 60 euros l’arbre centenari», narra aquest propietari d’Ulldecona. «No m’ho podia creure, no entenc com hi ha gent que pugui acceptar això», sosté.
     El negoci de les oliveres centenàries i mil·lenàries es va disparar a finals de la dècada del 1980 i de la del 1990. Llavors, els ajuntaments que formen la Mancomunitat de la Taula del Sénia, que agrupa 27 municipis (15 de valencians, nou de catalans i tres d’aragonesos), va traçar una estratègia que no ha abandonat i que ha donat els seus fruits. 22 d’aquestes poblacions reuneixen més de 4.900 oliveres centenàries i mil·lenàries inventariades. És el reducte més gran del món, asseguren, tota una senya d’identitat mediterrània. «Els objectius del programa que portem a terme són revaloritzar les oliveres mil·lenàries i el seu fruit, l’oli, establir sinergies amb sectors com la restauració i el turisme, i potenciar els aspectes vinculats al patrimoni natural cultural, mediambiental i paisatgístic», exposa Tere Adell, gerent de la Mancomunitat. Promouen rutes turístiques, promocionen el valor diferencial de les oliveres monumentals entre els pagesos mateixos i també en l’àmbit internacional, tracen rutes turístiques i busquen aprofitar al màxim el seu valor afegit amb la creació de la Marca de Garantia Oli Farga Mil·lenària, entre altres accions.

ACCIONS TRANSVERSALS
     Ulldecona és la població catalana amb més oliveres colosses inventariades, 53, amb un perímetre de tronc superior als 6 metres a 1,3 metres de terra. L’Ajuntament del municipi del Montsià porta a terme una iniciativa pionera. Ha catalogat aquests 53 monuments com a arbres d’interès local, i està en procés d’incorporar-los al catàleg català d’arbres monumentals.
     Tot i així, l’alcaldessa, Núria Ventura, admet que a la pràctica són «mesures simbòliques» i advoca per treballar per a «la valorització d’aquell patrimoni com a conjunt, amb accions transversals que involucrin diversos sectors, com poden ser els productors, la restauració i el turisme».
     Admet que la llei de protecció arbòria a Catalunya que reclama Salvem lo Montsià és un objectiu final, però no la panacea: «Legislar sobre un bé privat és complicat, es requereixen mesures alternatives, perquè per exemple al País Valencià l’espoli va continuar».
 Noticia relacionada
-----