Los tres divins viadors
deu dies ha que caminen,
sense beure ni menjar,
l'acandiment los corlliga.
Si caminen gaire més
colltorceran en la via.
Al cel demanen socors
i a devallar-los no triga.
Una palmera gentil
a un oasis los convida,
oasis que de la mar
del gran desert és una illa.
-Veniu-hi a l'ombra, veniu,
Jesús, Josep i Maria,
que us farà de para-sol
ma valona de palmisses-.
A tots tres los ve de grat,
de l'herbei ne fan cadira.
Mentres la Verge s'asseu,
de l'arbre aguaita la cima;
carregada és de fruit d'or
com núvia de pedres fines:
-Josep, si els pogués haver
dos o tres dàtils prendria.
-Alterosos són per mi,
ai!, lo meu braç no hi arriba.
L'infant Jesús quand ho sent
diu a la palmera: -Inclina't-
i l'arbre abaixa son front
a les plantes de Maria,
que en floreja els dàtils d'or
com los joiells en botiga.
-----
No hay comentarios:
Publicar un comentario