TEODOR LLORENTE (1836-1911)
Vora el barranc dels Algadins

Vora el barranc de Algadins
hi ha uns tarongers de tan dolça flaire
que, per a omplir d'aroma l'aire
no té lo món millors jardins.
Allí hi ha un mas, i el mas té dins
volguts records de ma infantesa;
per ells jo tinc l'ànima presa
vora el barranc dels Algadins.

Vora el barranc del Algadins
s'alcen al cel quatre palmeres;
lo vent, batent ales lleugeres,
mou son plomall i els seus troncs fins.
En ells, millars de teuladins
fan un soroll que el cor enxisa.
¡Qui oir pogués sa xillerissa
vora el barranc dels Algadins!

Vora el barranc dels Algadins
l'aigua corrent los camps anega;
en sos espills lo sol llampega,
i trau l'arròs verdosos brins.
Sona el tic-tac en los molins,
i, al caure el sol, caçadors destres
a joca van d'ànets silvestres
vora el barranc del Algadins.

Vora el barranc dels Algadins
mourà demà les palmes l'aire;
li donaran los horts son flaire,
i sa cantúria els teuladins.

Lo mas demà guardarà dins
dolços rocords e imàgens belles:
¡jo no podré gojar ja d'elles
vora el barranc dels Algadins!

-----