GUERAU DE LIOST (Barcelona, 1878-1933).
Pomera



L’herba dallada novament rebrota
els prats vestint d’una altra primavera.
Carregada de fruita, la pomera
s’hi aixeca al mig, esquarterant-se tota.
Com prolífica mare, consumida,
d’aspres en forza s’arrepenja lassa,
en fruites prodigant la vida escassa
amb una hermosa profusió de vida.
I la corona el devessall de pomes,
impregnant-la de rústiques aromes,
i criden per ses branques els aucells
disputant-se les fruites ja madures,
i somniant maternitats futures,
mor la pomera quan la diesen ells.

-----