MARIÀ VILLANGÓMEZ (Ibiza, 1913-2002)
Pi verd
Solitari i reial, tota una plaça
cal per al seu repòs solemnial,
per al brancatge estès més àmbit cal,
més ombra a dins per als ocells que abraça.
Amb deu o dotze de la seva raça,
quan més, s’ajunta. Aixequen llur front alt
i rodó, cadascú individual;
veïns, però sense acostar-se massa.
Devora hi ha conreus, boscos, camins.
El pi verd es destaca, noble, i fins
apar que sols per a la roja escorça
i l’ampla copa enviï llum el Sol,
que del cel s’hi recalqui l’ultim vol,
i tot amb un posat auster de força.
Pi verd
Solitari i reial, tota una plaça
cal per al seu repòs solemnial,
per al brancatge estès més àmbit cal,més ombra a dins per als ocells que abraça.
Amb deu o dotze de la seva raça,
quan més, s’ajunta. Aixequen llur front alt
i rodó, cadascú individual;
veïns, però sense acostar-se massa.
Devora hi ha conreus, boscos, camins.
El pi verd es destaca, noble, i fins
apar que sols per a la roja escorça
i l’ampla copa enviï llum el Sol,
que del cel s’hi recalqui l’ultim vol,
i tot amb un posat auster de força.
-----
No hay comentarios:
Publicar un comentario