11 abril 2013

U2  (The Joshua Tree)
One Tree Hill




We turn away to face the cold, enduring chill

As the day begs the night for mercy, love.

A sun so bright it leaves no shadows

Only scars carved into stone on the face of earth.

The moon is up and over One Tree Hill

We see the sun go down in your eyes.

You run like a river on to the sea

You run like a river runs to the sea.

And in the world, a heart of darkness, a fire-zone

Where poets speak their heart then bleed for it

Jara sang, his song a weapon in the hands of love.

You know his blood still cries from the ground.

It runs like a river runs to the sea.

It runs like a river to the sea.

I don’t believe in painted roses or bleeding hearts

While bullets rape the night of the merciful.

I’ll see you again when the stars fall from the sky

And the moon has turned red over One Tree Hill.

We run like a river runs to the sea

We run like a river to the sea.

And when it’s rainin’, rainin’ hard

That’s when the rain will break a heart.

Rainin’, rainin’ in your heart

Rainin’ in your heart.

Rainin’, rain into your heart

Rainin’, rainin’, rainin’

Rain into your heart.

Rainin’, ooh, rain in your heart, yeah.

Feel it.

Oh great ocean

Oh great sea

Run to the ocean

Run to the sea.
-----

07 abril 2013


JAUME BRU VIDAL (1922-2000)
Ametllers

Vora el terrer, sota un cel que convida
al deixament, s'enlairen les banderes
dels ametllers, somnien primaveres
entre el lletós regal de la florida.

Neu vegetal, caduca, neu amb vida
que canta la cançó de les darreres
ofrenes, les arrels saben fumeres
sense foc que deixà l'aigua escondida.

La closca de la terra rememora,
mannà de pètals blancs, les assutzenes.
Jo present les violes dels crepuscles,
i em venç aquest requadre d'ulls enfora,
mentre la vida xiscla per les venes
i em sent el temps clavat damunt dels muscles.



-----

03 abril 2013


CARLOS AURTENETXE (San Sebastián, 1942)
Del árbol

Ese árbol
es un gesto exterior,
un acto
bello e injusto, cual
tu sublime sonrisa,
una rama del cielo total, del árbol total,
una ola
llena de pájaros y esclavitud,
un deseable error.

Una injusticia perdurable.

De “Palabra perdida”
-----

30 marzo 2013

ANTONIO CASARES (Lugo, 1812-1888)
Querencia del olivo

Yo quisiera estar siempre como tú, viejo olivo,
enhiesto bajo el cielo azul de Andalucía,
como un dios que se siente eternamente vivo,
heraldo de una tierra que anuncia la alegría.

Sembraría en el viento estos versos que escribo,
para que todo el mundo oyera la armonía
del árbol de los sueños, del árbol sensitivo,
que sólo da frutos de amor y de poesía.

Quisiera mirar siempre la soledad del monte,
la belleza sin fondo del mar del horizonte,
la tierra que me acoge, hermosa como un verso.

Y levantar mis ramas al cielo como un grito,
para así proclamar mi dolor infinito,
cuando quieran cortarme, a todo el universo.

-----
ORACIÓN DEL ÁRBOL

Tú que pasas y levantas contra mí tu brazo;
antes de hacerme mal, mírame bien.
Ermita del Remedio - Utiel - Valencia
Yo soy el calor de tu hogar,
en las noches frías de invierno.
Yo soy la sombra amiga que te protege,
del sol estival.
Yo soy la viga que soporta el techo,
de tú casa, la tabla de tu mesa,
la cama en que descansas.
Mis frutos, sacian tu hambre
y calman tu sed.
Yo soy el mango de tus herramientas,
la puerta de tu hogar.
Cuando naces,
tengo madera para tu cuna;
cuando mueres, en forma de ataúd,
aún te acompaño al seno de la tierra.
Soy el pan de bondad y flor de belleza.
Si me amas como merezco, defiéndeme
contra los insensatos.

NOTA. Esta oración se encuentra grabada en placas colocadas en plazas y jardines
-----