lunes, 20 de diciembre de 2010

GUERAU DE LIOST (Barcelona, 1878-1933)
Pollancreda

Quan s'ajoca el rupit a l'obaga,
la tenebra que puja el barranc
a mig aire cenyeix, embriaga,
la cintura de cada pollanc.
Si la fosca, de baix, els apaga,
els flagella, la posta, de flanc.
Sobreneden capçanes en vaga
com espatlles viades de sang.
Una boira peí sot es propaga
com un drap tenuíssim i blanc,
i la lluna, clement i manyaga,
amb el drap els eixuga la sang.

Ja la nit endomassa l'altura
i les serres hi broda subtil
i, amb esteles arran de motllura,
en precisa l'eteri perfil.
-----

No hay comentarios: