GUERAU DE LIOST (Olot, 1878-1933)

Moments de cirerer

                
 

                              I

Cirerer florit:

¿quina fada t'empolsina

de tantes pál·lides flors

que arreu clivellen ta fusta?

La boirina?

Miques de blanc al brancatge polit,

        desfeta en plors,

incrusta.

¡Ai ta púdica garlanda

si el vent, a punta de dia,

pausat el ritme inicia

d'una creixent sarabanda!

    II

Ara que el verd verdeja,

cirerer fullat,

i es vincla el forcat

i la goma vital hi perleja,

cada fulla juga amb tu

com una maragda prima.

Al pit de l'atzur ben nu

l'or del matí regalima.

Una cirereta hi lluu,

una cirereta sola.

La merla que es banya al rec

com una sageta hi vola...

           

O cirereta, robí

il-lusori!

O merla groga de bec,

negra merla de sentí,

estotx amb tanca de vori!

     III

Quan la tardor les vides pondera,

quan la fageda sembla mortal,

cirerer de cansada esponera,

t'arbores com un coral.

Què s'ha fet el caliu de cirera?

Què s'ha fet aquell pètal carnal?

Pura llum de la teva esponera,

translúcid vas ideal.

Abans no et caigui la fulla que era

de l'ocellada cèntric hostal,

damunt la cendra del bosc austera

trenques la llei cineral.

 -----