JOAN MARIA GUASCH (Barcelona, 1878-1961)
Cirerer florit

(Un lector anónimo completa esta poesía de Joan Maria Guasch del día 3 de nov de 2009, gracias)
 www.canpam.wordpress.com/



Cirerer petit,
 Cirerer florit que fas arracades
Diga’m: 
Quina mà te les ve a cercar quan les tens granades?

Diga’m sense por qui et cull la dolçor d’aquesta florida?
 El què ara és tant blanc
després serà sang que allarga la vida.

Potser els escolans
 se n’omplen les mans
botant d’alegria.
 O algún pinçà vell

se’n guarda per ell 
un gra cada dia.

Cirerer petit,
 cirerer florit
que fas arracades
 Diga’m: quina mà

te les ve a cercar 
quan les tens granades?
 (Resposta del cirerer de claustre)

Sóc dins d’una presó
 però m’agrada tanta reixa

Visc del cant del brollador
 i escoltant-lo em sento crèixer.

Quan arriba el mes d’abril 
ni les oques són tant blanques

Sóc un cirerer tranquil 
sense frissament de branques

Floreixo en la soletat
 d’aquest jardí plé de molsa
Mai ningú m’ha trontollat
 per collir ma fruita dolça.

Ella em cau sense dolor, 
com qui perd les arracades
Però al bon temps torna l’amor 
i em diu: “té, les he trobades”

Cirerer petit, 
Cirerer florit

que fas arracades
 Diga’m:

Quina mà te les ve a cercar quan les tens granades?

-----