CARLOS AURTENECHE (San Sebastián, 1942)

Enormes árboles en peligro

Enormes árboles en peligro

el corazón,

agotado viajero por la nieve.

Aquel ángel

lejano

poseído por la lluvia se deshace,

traslúcido,

en la sombra, tal lo que no puede ser,

decir tan sólo,

se asoma a una ventana

sin paisaje,

a un cárabo que llora, junto

al fuego.

Una forma inhumana el corazón del hombre.

De “Palabra perdida”

-----

Los amigos del "El camino de las ardillas" ya están en Sevilla

MARIA ANTÒNIA SALVÀ (Mallorca, 1869-1958) 
L'amor del lledoner extint

Pogués a la teva ombra,

mon lledoner amat,

saltant mig segle enrera

—per tu mig segle envant—

desfer la torbonada

que a mort et va portar!

Series ara l'arbre

més bell d'aquest voltant,

i jo fóra menuda,

tornada als meus quatre anys.

Vers tu rossegaria

la pell de l'ensellar,

aquella pell negrosa

com tos lledons gemats.

Quin dolç allargassar-m'hi

les hores tardorals!

En curullada embosta

ton fruit arreplegat

per terra escamparia,

joguina rodolant.

Oh fruit, verd com la fulla,

com la claror daurat

i a la fi bru, dolcíssim,

que els colomins volats

del niu, amb golosia

anaven bequejant!

Arbre de soca dura,

pomposament fullat,

que el goig de tes baldanes

donaves per l'altar;

que fores, amb la torre,

honor del vell casal;

amor de la infantesa,

no mai desarrelat,

com més la gent t'oblida

més d'enyorar-te em plau;

arbre extingit que fores

pomposament fullat,

si encara bressolessis

ma son de cap al tard!

-----

PIERRE MÉNANTEAU (Francia, 1895-1992)
Peuplier

Peuplier, peuplier,

Arbre si bien lié

Au moindre vent qui passe,

C'est toi, qui, le premier,

Pressentis dans l'espace

Un souffle, on ne sait quoi

Qui devance le froid.

Peuplier, peuplier,

Torche d'inquiétude

Erigée en l'été

Que ton feuillage élude,

Ne me crois pas lié

Au froid de ton aubier.

Peuplier, peuplier,

Sous mon humaine écorce

J'ai mon chaud, j'ai mon froid

Soumis à d'autres lois

Que celles qui te forcent,

O toi, si bien lié.

-----

NOELLE OXENHANDLER (California)
Woods

I wish to grow dumber,
to slip deep into woods that grow blinder
with each step I take,
until the fingers let go of their numbers
and the hands are finally ignorant as paws.
Unable to count the petals,
I will not know who loves me,
who loves me not.
Nothing to remember,
nothing to forgive,
I will stumble into the juice of the berry, the shag of bark,
I will be dense and happy as fur.

-----