7/19/2012

TOMÀS GARCÉS (Barcelona 1909- 1993)
A l'ombra del lledoner


A l'ombra del lledoner
una fadrineta plora.
La tarda mor dalt del cim
i llisca per la rossola,
l'esfilagarsen els brucs,
la tenebra se l'emporta.
La noia plora d'enyor:
el lledoner no fa ombra.
Fadrína, l'amor és lluny;
enllà, la carena fosca.

Si passava un cavaller...
Du el cavall blanc de la brida.
L'arbre li dóna repòs,
l'oratge, manyac, arriba.
Al cel la llum de l'estel
és la rosada del dia.
—Cavaller, l'amor és lluny;
amb l'ombra i el cant fugia.
—Fadrina, l'amor és lluny;
per l'ampla plana camina.

La nit sospira, la nit,
el bosc, la riera clara.
Les branques del lledoner
son fines i despullades;
fulla i ocell n'han fugit
però hi crema 1'estelada.
Fadrina, l'amor és lluny;
demana’l a punta d'alba
quan l'ombra del lledoner
s'allargui com un miracle

-----

7/14/2012

JOACHIM DU BELLAY (France 1522-1560)
Les antiquités de Rome

Qui a vu quelquefois un grand chêne asséché,
Qui pour son ornement quelque trophée porte,
Lever encore au ciel sa vieille tête morte,
Dont le pied fermement n'est en terre fiché, 


Mais qui dessus le champ plus qu'à demi penché
Montre ses bras tout nus et sa racine torte,
Et sans feuille ombrageux, de son poids se supporte
Sur un tronc nouailleux en cent lieux ébranché :


Et bien qu'au premier vent il doive sa ruine,
Et maint jeune à l'entour ait ferme la racine,
Du dévot populaire être seul révéré :


Qui ta chêne a pu voir, qu'il imagine encore
Comme entre les cités, qui plus florissent ore,
Ce vieil honneur poudreux est le plus honoré.

-----

7/09/2012

JUANA DE IBARBOUROU (Uruguay 1892-1979)
Carne inmortal


Yo le tengo horror a la muerte.
Mas a veces cuando pienso
que bajo de la tierra he de volverme
abono de raíces,
savia que subirá por tallos frescos,
árbol alto que acaso centuplique
mi mermada estatura,
me digo: -Cuerpo mío,
tú eres inmortal.
Y con fruición me toco
los muslos y los senos,
el cabello y la espalda,
pensando: ¿Palpo acaso
el ramaje de un cedro,
las pajuelas de un nido,
la tierra de algún surco
tibio como de carne femenina?
Y extasiada murmuro:
-Cuerpo mío: ¡estás hecho
de sustancia inmortal!
-----

7/04/2012

WILLIAM WORDSWORTH (England 1770-1850)
Tejos


Hay un tejo, orgullo del valle Lorton,
que aún hoy, en medio de su tiniebla,
se yergue igual que en los viejos tiempos:
en dar armas no se mostró remiso
a las bandas de Percy o Umfravílle,
o a aquellos que el mar cruzaron
y el arco sonoro tensaron frente a Azincourt,
o tal vez antes, en Crecy o Poitiers.
¡Gran circunferencia y honda penumbra
de ese árbol aislado! ¡Ser viviente,
creció tan lento que morir no puede!
¡Tan magnífico en su forma y aspecto,
Indestructible!. Pero aún más notables
son los cuatro hermanos de Borrowdale,
en amplia y solemne arboleda unidos:
¡Enormes troncos! Y cada uno un muro
de entrelazadas fibras serpentinas
desde antiguo trenzadas, ascendentes;
mas no de fantasía informe, o gestos
que al profano asustan: pilar de sombras
junto a cuya basa de tonos pardos,
perennemente teñida por lánguida umbría
-y bajo cuyo techo sable de ramas adornadas,
cual en fiestas, por las bayas-,
figuras fantasmales se encuentran
(Miedo y la Esperanza trémula,
Silencio, Auspicio, el esqueleto de la Muerte,
sombra del Tiempo) para celebrar,
como en templo natural salpicado
de altares de musgo a piedra impávida,
adoración conjunta; o para, mudos,
oír el murmullo de los torrentes
de la arcana cueva de Glaramara.

 ------

Yew Trees


There is a Yew-tree, pride of Lorton Vale,
Which to this day stands single, in the midst
Of its own darkness, as it stood of yore:
Not loathe to furnish weapons for the Bands
Of Umfraville or Percy ere they marched
To Scotland's heaths; or those that crossed the sea
And drew their sounding bows at Azincour,
Perhaps at earlier Crecy, or Poictiers.
Of vast circumference and gloom profound
This solitary Tree! -a living thing
Produced too slowly ever to decay;
Of form and aspect too magnificent
To be destroyed. But worthier still of note
Are those fraternal Four of Borrowdale,
Joined in one solemn and capacious grove;
Huge trunks! -and each particular trunk a growth
Of intertwisted fibres serpentine
Up-coiling, and inveteratley convolved, -
Nor uninformed with Fantasy, and looks
That threaten the profane; -a pillared shade,
Upon whose grassless floor of red-brown hue,
By sheddings from the pining umbrage tinged
Perennially -beneath whose sable roof
Of boughs, as if for festal purpose decked
With unrejoicing berries -ghostly Shapes
May meet at noontide: Fear and trembling Hope,
Silence and Foresight, Death the Skeleton
And Time the Shadow; there to celebrate,
As in a natural temple scattered o'er
With altars undisturbed of mossy stone,
United worship; or in mute repose
To lie, and listen to the mountain flood
Murmuring from Glaramara's inmost caves.

-----