MIQUEL COSTA I LLOBERA (Mallorca, 1845-1922)
La gran alzina de Mossa

Patriarca que sos braços aixeca moridor
per beneir extàtic sa llarga descendència,
així alçava ses branques d'antiga corpulència
damunt les grans alzines dell bosc l'arbre major.

Tal me semblà aquell arbre que, amb màgia remor
dels segles que aquí foren me deia l'existència,
com si de la nostra illa guardàs la consciència,
com si dugués per saba la sang de l'avoir.

Baix d'aquella ampla soca, més vella que la història,
mon front en primavera va somniar la glòria
de fer l'excels poema del poble mallorquí...

I avui, que a mitjan vida retorn a tal paratge,
no hi trob ja l'arbre mític: caigué, i la gran bosca
un buit ple d'enyorances s'eixampla ja per mi.

-----