GUERAU DE LIOST (Barcelona, 1878-1933)
L’alzina

Quand el bosc camina
cap a la vellura,
en venir l’hivern,

serves, tu, l’alzina
de la fusta dura
i el fullatge etern.

Tot forcats impliquen
barreges de liquen
i vesc de Nadal.

Cap alè no et torba,
druïdessa orba,
metall vegetal.

L’hivern és vingut:
plovisquegen glans
de ta fortitud.

Un senglar, perdut
de la nit abans,
golafre hi acut.

-----