23 octubre 2026

VERÓNICA COUTO ANTELO, en CREAF
Catalunya radiografia 300 arbres monumentals per conèixer el seu estat de salut i protegir-los 

(En castellano debajo) 

El Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica conjuntament amb el CREAF ha analitzat les característiques i l’estat d’una vuitantena d’arbres monumentals d’arreu de Catalunya. El director general de Polítiques Ambientals i Medi Natural, Marc Vilahur, ha explicat que “l’objectiu d’aquest programa és posar en valor aquest patrimoni natural i disposar de dades concretes per monitoritzar el seu estat de salut i la biodiversitat associada”.
     En aquest sentit, Marc Vilahur ha explicat que l’estudi ha de servir de base per “organitzar un sistema d’alerta ràpida davant els problemes de salut dels arbres amb la implicació del personal dels espais naturals protegits i el Cos d’Agents Rurals”. “Moltes vegades pensem en els arbres centenaris com un referent del pas del temps sobre un determinat territori i oblidem que un arbre monumental també funciona com un ecosistema on s’hi allotja fauna i flora”, ha dit el director general. Precisament aquest 2025 s’ha posat en marxa una segona fase del programa de seguiment dels arbres monumentals per garantir una visita anual a cadascun dels arbres monumentals per tal de poder fer una detecció ràpida d’amenaces per la supervivència de l’arbre. Aquesta detecció ràpida, en la que participen el personal dels espais naturals protegits i el Cos d’Agents Rurals, donarà capacitat d’actuar d’una forma més proactiva per tal d’allargar la vida dels arbres quan sigui possible.
     L’anàlisi de l’estat de conservació dels arbres monumentals, liderat per la investigadora del CREAF i professora de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) Sandra Saura Mas, ja porta tres anys en marxa i ha analitzat, pel moment, una vuitantena d’arbres. Per conèixer en quin estat es troba cada exemplar, les investigadores realitzen una recerca ecològica entenent l’arbre com un ecosistema i, entre d’altres, prenen dades d’estructura de l’arbre, de la vegetació associada, la diversitat de líquens, briòfits, invertebrats i vertebrats, característiques de sòls, amenaces, impactes. 

     "La idea és que aquesta proposta de protocol de seguiment i alerta de l’estat dels arbres monumentals, es pugui dur a terme des de l’Administració o els organismes convenients, per poder fer un seguiment més continu i anual, que permeti detectar necessitats de conservació dels arbres amb més antel.lació i temps suficient per actuar en cas que sigui necessari." Sandra Saura Mas

Punts calents de biodiversitat

     Els primers resultats de l’estudi apunten que hi ha una biodiversitat molt elevada en la major part dels arbres, fins a 100 espècies d'éssers vius en algun exemplar, malgrat que molts pateixen malalties i plagues. Això representa que hi ha alguns arbres monumentals que poden funcionar com punts calents de biodiversitat, perquè s’hi han identificat un centenar d’espècies acompanyants diferents. És el cas de l’alzina de Can Ferrerons, al Parc del Montnegre i el Corredor, on hi viuen 65 espècies de flora vascular, 20 espècies d’animals i una espècie de líquen amenaçat i protegit (Waynea stoechadiana).
     Segons indica l’ecòloga Sandra Saura Mas, “renaturalitzar els entorns on viuen els arbres monumentals pot ser una acció adequada per millorar el seu estat ecològic”, també fer servir esmenes per millorar el sòl i prevenir-ne l’erosió, treure deixalles o establir cobertes vegetals”

Gairebé 300 arbres monumentals

A Catalunya hi ha declarats 297 arbres monumentals i 3 arbredes (la Fageda de la Grevolosa, la Roureda del Parc Nou d’Olot i la Pineda de Can Ferrer). Les espècies més freqüents són alzines, roures i pins. Els arbres monumentals són exemplars singulars, ja sigui per la seva dimensió excepcional dins la seva espècie, edat, història o particularitat científica. Des del 1987, a Catalunya estan sotmesos a mesures de protecció especials, que impliquen la prohibició de tallar-los o arrencar-los parcialment o totalment. Alguns exemples són en Pi d’en Xandri, els Roures dels Reis, el Castanyer de les Nou Branques o el Roure de Can Codorniu.
     També trobem arbres qualificats com d’interès comarcal o d’interès local que també compten amb protecció. A Catalunya hi ha més de 1.200 arbres i arbredes declarats d’interès comarcal o local, o emparats per la legislació urbanística o cultural.

Què és un arbre monumental?

     Els arbres, més enllà de tots els serveis que ens ofereixen, són una espècie que crea certa curiositat i misticitat a les persones per la longevitat que poden tenir. Molts arbres viuen centenars d’anys i alguns, fins i tot, milers. Precisament, l’arbre més antic que es coneix precisament rep el nom de Matusalén, viu a Califòrnia (al Bosc Nacional Iryo) i té gairebé 5.000 anys. Es tracta d’un exemplar de pi americà (Pinus longaeva).
     A Catalunya, els arbres no arriben a diversos milers d’anys, però sí que trobem alguns boscos madurs i alguns arbres centenaris que són veritables catedrals de la natura. Els criteris per entrar a la llista poden ser tant de criteri monumental com històric i/o científic. Des del 2020 dins de la categoria d’arbres monumentals trobem un cas especial: les oliveres i oliverars, que tenen una normativa pròpia de protecció i conservació que es gestiona des del Departament d’Agricultura. Precisament aquest any s’han declarat 24 nous arbres monumentals, feia 9 anys que no se’n declaraven de nous. En comú, tenen la part més important: són part del nostre patrimoni. Cuidem-lo. 
L'equip de recerca. D'esquerra a dreta: Sandra Saura, investigadora del CREAF i professora la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB); Mireia Querol, tècnica de recerca del CREAF; Laura Olivé, tècnica de recerca del CREAF i Antonia Caritat, investigadora col·laboradora de la Universitat de Girona i qui també col·labora en el projecte de seguiment d'arbres monumentals
 
   
Lo hemos leído aquí
Arbres de Catalunya 
 -----
VERÓNICA COUTO, en CREAF
Catalunya radiografía 300 árboles monumentales para conocer su estado de salud y protegerlos
 
El Departamento de Territorio, Vivienda y Transición Ecológica conjuntamente con el CREAF ha analizado las características y el estado de unos ochenta árboles monumentales de toda Cataluña. El director general de Políticas Ambientales y Medio Natural, Marc Vilahur, ha explicado que "el objetivo de este programa es poner en valor este patrimonio natural y disponer de datos concretos para monitorizar su estado de salud y la biodiversidad asociada".  
     En este sentido, Marc Vilahur ha explicado que el estudio debe servir de base para "organizar un sistema de alerta rápida ante los problemas de salud de los árboles con la implicación del personal de los espacios naturales protegidos y el Cuerpo de Agentes Rurales. Muchas veces pensamos en los árboles centenarios como un referente del paso del tiempo sobre un determinado territorio y olvidamos que aloja fauna y flora”, ha dicho el director general. Precisamente este 2025 se ha puesto en marcha una segunda fase del programa de seguimiento de los árboles monumentales para garantizar una visita anual a cada uno de los árboles monumentales para poder realizar una detección rápida de amenazas por la supervivencia del árbol. Esta rápida detección, en la que participan el personal de los espacios naturales protegidos y el Cuerpo de Agentes Rurales, dará capacidad de actuar de una forma más proactiva para alargar la vida de los árboles cuando sea posible.  
     El análisis del estado de conservación de los árboles monumentales, liderado por la investigadora del CREAF y profesora de la Universidad Autónoma de Barcelona (UAB) Sandra Saura Mas, lleva ya tres años en marcha y ha analizado, por el momento, unos ochenta árboles. Para conocer en qué estado se encuentra cada ejemplar, las investigadoras realizan una investigación ecológica entendiendo el árbol como un ecosistema y, entre otros, toman datos de estructura del árbol, de la vegetación asociada, la diversidad de líquenes, briófitos, invertebrados y vertebrados, características de suelos, amenazas, impactos.
 
SANDRA SAURA MAS:  La idea es que esta propuesta de protocolo de seguimiento y alerta del estado de los árboles monumentales, se pueda llevar a cabo desde la Administración o los organismos convenientes, para poder realizar un seguimiento más continuo y anual, que permita detectar necesidades de conservación de los árboles con más antelación y tiempo suficiente para actuar en caso necesario. 
 
Puntos calientes de biodiversidad  
 
     Los primeros resultados del estudio apuntan a que existe una biodiversidad muy elevada en la mayor parte de los árboles, hasta 100 especies de seres vivos en algún ejemplar, a pesar de que muchos sufren enfermedades y plagas. Esto representa que existen algunos árboles monumentales que pueden funcionar como puntos calientes de biodiversidad, porque se han identificado un centenar de especies acompañantes diferentes. Es el caso de la encina de Can Ferrerons, en el Parque del Montnegre y el Corredor, donde viven 65 especies de flora vascular, 20 especies de animales y una especie de líquen amenazado y protegido (Waynea stoechadiana). 
     Según indica la ecóloga Sandra Saura Mas, “renaturalizar los entornos donde viven los árboles monumentales puede ser una acción adecuada para mejorar su estado ecológico, también utilizar enmiendas para mejorar el suelo y prevenir su erosión, quitar desperdicios o establecer cubiertas vegetales”. 
 
Casi 300 árboles monumentales  
 
     En Cataluña hay declarados 297 arbres monumentals i 3 arbredes (el Hayedo de la Grevolosa, el Robledal del Parque Nuevo de Olot y el Pineda de Can Ferrer). Las especies más frecuentes son encinas, robles y pinos. Los árboles monumentales son singulares ejemplares, ya sea por su dimensión excepcional dentro de su especie, edad, historia o particularidad científica. Desde 1987, en Cataluña están sometidos a medidas de protección especiales, que implican la prohibición de cortarlos o arrancarlos parcial o totalmente. Algunos ejemplos son Pi de Xandri, los Robles de los Reyes, el Castaño de las Nou Branques o el Roure de Can Codorniu. 
     También encontramos árboles calificados como de interés comarcal o de interés local que también cuentan con protección. En Cataluña existen más de 1.200 árboles y arboledas declarados de interés comarcal o local, o amparados por la legislación urbanística o cultural. 
 
¿Qué es un árbol monumental? 
 
     Los árboles, más allá de todos los servicios que nos ofrecen, son una especie que crea cierta curiosidad y misticidad a las personas por su longevidad. Muchos árboles viven cientos de años y algunos incluso miles. Precisamente, el árbol más antiguo que se conoce precisamente recibe el nombre de Matusalén, vive en California (en el Bosque Nacional Iryo) y tiene casi 5.000 años. Se trata de un ejemplar de pino americano (Pinus longaeva). 
     En Cataluña, los árboles no llegan a varios miles de años, pero sí encontramos algunos bosques maduros y algunos árboles centenarios que son verdaderas catedrales de la naturaleza. Los criterios para entrar en la lista pueden ser tanto de criterio monumental como histórico y científico. Desde 2020 dentro de la categoría de árboles monumentales encontramos un caso especial: los olivos y olivares, que tienen una normativa propia de protección y conservación que se gestiona desde el Departamento de Agricultura. Precisamente este año se han declarado 24 nuevos árboles monumentales, hacía 9 años que no se declaraban nuevos. En común, tienen la mayor parte: son parte de nuestro patrimonio. Cuidémoslos.
 
Lo hemos leído aquí
-----

No hay comentarios: