GUERAU DE LIOST (Olot, 1878-1933)
La fageda

Oh la gran fageda,
la dels troncs de seda
com vestit d'albat,
la de branques fines
i d'esmaragdines
fulles! agrisat,
un esquei s'enarca:
com feixuga barca
solea ton fullam,
ta catifa augusta
qui es tenyeix, adusta,
de colors d'aram.

L'esquirol s'aplana,
d'una branca blana
rosegant tranquil.
Una aranya amb pena
feinadora trena
son monòton fil.
Pàl·lida fageda
de fulgors de seda,
de fullatge verd,
dins el teu domini
l'aura d'extermini
temorega es perd.

Pál·lida fageda,
una mica freda
de beatitud,
dins ta fosca obaga
un camí divaga
d'èxtasi perdut.

-----